Als Estats Units, un pla 401(k) és un compte de pensió personal (estalvi) de contribució definida patrocinat per l'empresari, tal com es defineix a la subsecció 401(k) de l'Internal Revenue Code dels EUA. Les contribucions periòdiques dels empleats surten directament dels seus xecs de pagament i l'empresari pot ser igualada. Aquesta opció abans d'impostos és el que fa que els plans 401 (k) siguin atractius per als empleats, i molts empresaris ofereixen aquesta opció als seus treballadors (a temps complet). 401(k) a pagar és un compte del llibre major que conté l'import dels pagaments de pensions del pla 401(k) que un empresari té l'obligació de remetre a un administrador del pla de pensions. Aquest compte està classificat com a passiu de nòmina, ja que l'import degut s'ha de pagar en el termini d'un any.
N'hi ha de dos tipus: tradicional i Roth 401(k). Per als comptes Roth, les aportacions i les retirades no tenen cap impacte en l'impost sobre la renda. Per als comptes tradicionals, les contribucions es poden deduir dels ingressos imposables i les retirades s'afegeixen als ingressos imposables. Hi ha límits a les contribucions,[1] regles que regulen les retirades i possibles sancions.
El benefici (en comparació amb un compte amb impostos normalment) del compte Roth és dels beneficis permanentment lliures d'impostos que normalment es gravarien en un compte normal. El benefici net del compte tradicional és la suma de (1) el mateix benefici que el compte Roth dels beneficis permanentment lliures d'impostos en l'estalvi després d'impostos, (2) una possible bonificació (o penalització) de retirades a tipus impositius inferiors (o superiors) que a la contribució, i (3) l'impacte en la qualificació per a altres programes de prova d'ingressos de les contribucions i retirades a la reducció d'impostos i la reducció d'ingressos.[2]
A partir del 2019, els plans 401(k) tenien 6,4 mil bilions de dòlars en actius.[3]